La Generalitat de Catalunya va declarat el passat 5 d’octubre la sardana element festiu patrimonial d’interès nacional.
Dijous dia 11 de novembre, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va presidir al Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte de lliurament del diploma acreditatiu de la sardana com a element festiu patrimonial d’interès nacional, on va destacar que aquesta dansa, “s’ha consolidat com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària”. També varen participar en l’acte de reconeixement el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila.
Catalunya acumula un llegat de cultura popular i tradicional d’una riquesa molt vasta i d’una vivesa inqüestionable. A la importància del seu valor artístic i patrimonial i hi va afegir el fet de constituir un referent fonamental per a la identitat nacional del país.
En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira va recordar que “sovint quan el poble català no podia expressar d’una altra manera la seva identitat i la seva insubornable voluntat de ser ho va fer a través de la sardana, fins al punt que la interpretació d’alguna sardana va arribar a ser prohibida per les autoritats per considerar-la un himne oficiós o popular de Catalunya”.
Al finalitzar la recepció hi va haver una espectacular ballada a la Plaça Sant Jaume amb la cobla Monumental (integrada per 44 músics d’arreu de Catalunya). Es varen interpretar 3 sardanes, cadascuna com a símbols dels territoris catalans on es balla la sardana: Ceretana, Ordino i Catalunya Canta.
Membres del Grup Sardanista Maig varen participar activament de l’acte, juntament amb la resta d’entitats sardanistes que hi ha arreu de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord.
