La Colla Xàldiga va realitzar una exhibició al Palauet Albéniz de Barcelona durant el cicle “Els esbarts i la sardana” que tingué lloc en aquest indret durant les Festes de la Mercè de la capital comtal. La nostra colla va oferir una mostra de la sardana esportiva tot ballant una sardana de lluïment i una de punts lliures.
Per finalitzar l’acte es va convidar als espectadors a ballar de germanor la darrera sardana, tothom podia entrar a la rotllana.
Felicitem a l’Ajuntament de Barcelona i en especial a l’
Institut de Cultura per aquesta iniciativa cultural i agraïm la confiança dipositada.
També us comentem que el diari “El Periódico de Catalunya” va publicar l’endemà de la mà del seu periodista Miqui Otero un reportatge titulat “Sardana i cops de peus voladors”.
El text és aquest:
“Algú que ha viscut la relació més íntima amb la més bella de totes les danses que es fan i desfan en una abraçada etílica amb el monument La Sardana de la carretera de Montjuïc en un comiat de solter no és fàcil que es desperti en la segona jornada de la Mercè a cop de flabiol.
Aquest dissabte els turistes ressacosos de Ciutat Vella han assaborit el dolç matí del so de mil gralles, i als jardins que condueixen al palauet Albéniz la pluja ha aixecat una olor de pinassa humida que es confon amb la brisa endolcida de les creps dels ‘food trucks’.
Per al profà, la sardana són aquells cercles de sèniors fent saltets a la plaça de la Catedral, amb les seves bosses (una sàvia decisió en una zona no sanejada de carteristes) al centre. «És que la sardana és molt avorrida», comenta el veterà Enric Capdevila a la zona on els adolescents de la seva colla, la Xàldiga, es canvien. «Bé, només si no la coneixes», afegeix.
CARÀCTER CATALÀ
Montse Colomé, encarregada de les danses en aquests jardins de Montjuïc, explica que aquesta forma de ballar de puntetes té a veure amb el caràcter català, però una noia trepitja ara aquest vestidor improvisat amb les seves botes Dr. Martens granats, amb Medea, d’Eurípides, sota el braç. «Són molt joves. Només s’ha d’intentar que no surtin gaire la nit abans. En les festes majors la colla local sempre surt en desavantatge», diu l’Enric. «Gairebé no he dormit», explica Pau Fernández, el coreògraf, que tot i la nit que ha passat als concerts del Fòrum es veu fresc.
Un canvia la seva visió de la sardana quan intueix una rivalitat entre les colles que podria inspirar una pel·lícula com les de les cheerleaders als EUA. El títol el dóna, sense saber-ho, l’Enric: «Quan balles sardanes, no coneixes a ningú». Sobretot en la categoria en què destaca la colla Xàldiga: la sardana de punts lliures. Reglada des de fa pocs anys, és com la versió shaolin de la sardana, aquells monjos xinesos que connecten la calma zen amb les arts marcials: cames que es desconjunten, salts cangurescos, moviments que semblen un encreuament entre passos de tango o de ballet i piruetes atlètiques de Simone Biles. La rauxa de punts lliure serveix per captar vocacions i desmarcar-se de la rigidesa assenyada. La Xàldiga fins i tot ha explorat l’anomenada sardana aèria: ballarins penjats de grues amb arnesos i cables d’acer. Gràcies a això, la sardana no té fronteres. O gairebé: «A Budapest van canviar el recorregut perquè la sardana envaïa l’espai aeri rus, quan passàvem per l’ambaixada».
Avui tot sembla descontrolat. El palauet Albéniz, residència de la reialesa espanyola des del 1929, obre les portes. Hi ha tanta cua que un grup d’animació actua a la portalada, custodiat per dos lleons amb pompons al cap: ballarins amb look de majordom de Netol i una dona del servei amb còfia cantant ‘Last dance’, de Donna Summer, mentre els visitants profanen el xalet borbònic. L’escena és un encreuament entre la presa del Ritz per part dels anarquistes el 1936 i ‘Sister act’.
Javier Pérez Andújar recull al seu llibre ‘Catalanes todos’ que Karel Capek va escriure en el seu ‘Viaje a España’: «Però serà millor, catalans, que em toqueu una sardana». L’autor txec havia inventat el robot per a la literatura, així que devia apreciar els mesurats moviments d’aquesta dansa, però s’hauria quedat de llautó al veure els punts lliures.
Sona ‘La Font del Gat’ i aquest cronista, guanyat per a la causa, s’acosta a la rotllana amb pas decidit.”
Si ho preferiu podeu llegir l’article al web del diari on hi veureu un vídeo de la sardana de punts lliures. Premeu aquí.
